IV Jornada Comunicació i Música: «Música mediada: escriure-la, escoltar-la, jugar-la»

Auditori - Edifici U, C/ del Perú, 52, 08018 Barcelona
Hi ha una paradoxa productiva al centre d'aquesta jornada: mai no ha estat tan fàcil escoltar música i mai no s'ha escrit, editat i jugat tant amb ella. La música, que semblava haver-se volatilitzat al flux indiferenciat del streaming, reapareix obstinadament materialitzada en altres suports (el llibre, la pantalla, el videojoc) que no la reprodueixen, sinó que la reelaboren. Aquesta jornada parteix d'aquesta constatació: la música contemporània s'entén millor si se l'observa mediada, és a dir, explicada, remeiada i reactivada en formats que no són el disc ni el concert.

El primer eix aborda un fenomen editorial difícil d'ignorar. En un context en què es diagnostica el declivi de la crítica musical i la desaparició de la premsa especialitzada, el llibre sobre música viu una expansió sostinguda: col·leccions consolidades conviuen amb segells independents que han fet de l'assaig, la biografia i la memòria musical un nínxol estable. Aquest auge podria ser un desplaçament en l'economia de la prescripció cultural. Sembla que el llibre musical ha heretat funcions que abans exercia la crítica periòdica de rock i pop (la canonització, la genealogia, l'autoritat) en un moment en què l'algorisme competeix per aquestes mateixes atribucions.

El segon eix trasllada la pregunta al terreny audiovisual. Parlarem sobre música que no només acompanya la imatge, sinó que la construeix. A partir de la conversa entre una investigadora especialitzada en música i videojocs i un compositor en actiu traçarem una cosa que les taules acadèmiques poques vegades aconsegueixen: confrontar el concepte amb l'ofici, la teoria de la interactivitat amb el brief del client, l'escolta ubiqua amb el full de càlcul del pressupost. I tot això sota una pressió nova i compartida (la de la composició assistida per IA) que afecta simultàniament la pràctica professional i l'objecte d'estudi.

Les dues taules comparteixen, al fons, una mateixa pregunta: qui narra avui la música, i amb quines eines?